Una mica d'història...

 

D’origen incert, probablement gegants i bestiari festiu formaven part d’antics rituals teatralitzats, lligats a la mitologia i a creences atàviques del poble. No obstant això, els primers documents sobre imatgeria festiva no apareixen fins a l’edat mitjana, amb les cròniques de les processons de Corpus i de les efemèrides institucionals de l’època. L’església va institucionalitzar al segle XIII la festa de Corpus, dedicada a l’hòstia consagrada com a símbol del cos de Crist, i la va universalitzar a tot el món cristià el 1317. Tres anys després, el 1320, ja es tenen notícies de la processó de Barcelona. Els gegants i les bèsties festives, provinents de les creences del poble, van ser convenientment cristianitzats per l’església i incorporats a la processó amb la finalitat pedagògica de transmetre la història sagrada a la població.

Així, el gegant representava Goliat o Samsó, la mula acompanyava Balaam, els cavallets formaven part de l’entremès de Sant Sebastià o el drac anava amb santa Margarida. Alguns d’aquells primers animals festius com el fènix o l’elefant, dels quals se sap ben poc, van tenir una vida efímera a les processons, probablement per la dificultat de trobar-los una identificació bíblica adequada als interessos de l’església.