Fitxa tècnica

• Nom: Plafalgars

• ​Any: 2009

• Mesures: 3'10m

• Constructor: Tavi Algueró

• Pes: 29 Kg

Història

Diu una antiga llegenda que al avui desaparegut mas vallfogoní de Plafalgars, hi habitava un jove masover. Era gran com un gegant i tenia una força prodigiosa. Només cal dir que menjava en un plat que mesurava sis pams d’amplada i dos de fondària. Per aquell temps, s’havia acabat de construir l’església de Sant Julià i, com que la del castell de Milany es trobava quasi derruïda, varen decidir traslladar una campana molt grossa que hi havia cap a Sant Julià.
En Plafalgars era tan valent, que van encomanar-li la feina. Ell, carregà la campana com si res i emprengué la tornada al poble. A mig camí, uns pagesos que batien el blat a la masia de les Artigues, bromejaren dient-li que ja se li devien estar acabant les forces. Això va picar l’amor propi del xicot, que els va desafiar a que li omplissin la campana amb gra i es va comprometre a transportar-la així fins la vila, amb la condició de quedar-se el contingut si ho aconseguia. Acceptada la juguesca i una volta capgirada i plena de set quarteres de blat, se la posà a l’esquena valent-se d’un buscall de faig i va arribar a Vallfogona amb gran alegria de tota la gent.

A la vila de Vallfogona es repeteix una dita: «A l’església de Sant Julià no hi entraràs, sense que trepitgis la tomba d’en Plafalgars», recordant que a l’entrada de l’antic temple parroquial hi havia una llosa amb una campana gravada. També és conegut el plat en que menjava en Plafalgars que ara és la pica baptismal que hi ha a l’entrada de l’església de la Salut i que al 1913, el folclorista i fundador del Museu Etnogràfic de Ripoll Tomàs Raguer va retratar a l’era de ca l’Artigué on feia de pica.