Una mica d'Història...

 

L'origen dels gegants festius l'hem de cercar en les primeres processons de Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -“Lo rei David ab lo giguant” (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424. 
Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l’aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans performances de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general. 
Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d’altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.