una personalitat singular, no és perquè sí: l’esforç i la tenacitat de tots aquells que ens han precedit. Tenim la nostra cultura pròpia i el treball, que no ha espantat mai cap català, ha estat sempre el mitjà d’aixecar un país. Bé podrien ésser CULTURA i TREBALL, els noms d’uns gegants, per què no?

La Cultura fóra una dona rossa, amb els ulls clars, blaus per exemple, de faccions fines i tranquil.les que fessin pensar en els nostres avantpassats. Les joies farien esment dels nostres artesans joiers, molts dels quals podem considerar-los com a gran artistes i, amb una englantina d’or a la mà, la geganta ens recordaria els jocs florals tan representatius en el camp de les nostres lletres.

El Treball es representaria amb la figura d’un home bru, amb els cabells rinxolats i la barba espesa, ulls foscos i faccions marcades. A la mà dreta, el gegant, portaria un llibre de comptes, tant importants en qualsevol feina que es faci. A la mateixa mà duria un segell amb les quatre barres, la nostra gran família.